CRIÇÒL, Santuari d’Sant Chafred

Lo 18 de novembre del 522 ven retrobaa per miracle aquela que se cre la sepoltura de sant Chafred, e lhi abitants del pòst lhi consacron una gleisèta.

Lhi premiers documents que parlon d’una gleisa a Criçòl remonton al 1375, e despuei aquel an lhi a de nombrosas testimonianças, que parlon jà de pelerinatges de fidèls.
Sot lo Marqués Ludovico II (1475-1504) al pòst de la chapèla ven realizat un santuari pi grand, enca’ eslarjat ental 1551.
Lo Santuari ven aprés ocupat da eretics vaudés e ugonòts; aquò que veiem encuei es fruch del restaure del XVIII e XIX secle, quora ven eslarjat.
La granda devoccion popolara e la fe en sant Chafred, que despuei lo 1642 a sias reliquias gardaas ental Dòm de Saluces – fòra que lhi òs d’una coissa, una man e una pichòta part del còrp que son ental Santuari – son testimoniaas dai nombrós ex voto que cuerbon las muralhas de l’edifici: pi que mila, decò recents, senh que la devoccion es enca’ fòrta.

OSTANA, Chapèla d’Sant Bernard

Just sobre la Vila, en la ruaa que pòrta lo mesme nom, se tròba la chapèla d’Sant Bernard. Es da mal definir l’epoca de construccion, bela si darrierament son estats retrobats sal mur al fons e da cant de l’absida de frescs datats a la fin del XV secle que fan pensar a una edificacion ent’aquel temp.

Es una chapèla pichòta, realizaa en pèiras del pòst a vista sus tuchi lhi cants, fòra que s’la façada, ariçaa mai d’un bòt embè diferentas decoracions.
Gachant ben es possible endividuar lhi moments ente la chapèla es estaa eslarjaa o modifiaa.
Muralhas e vòutas son cubèrtas da decoracions del 1899, lo mur al fons de l’absida presenta une enteressanta Anonciacion e aquel a drecha un Sant Chafred datats a la fin del XV secle.

BANHUEL, Chastel Malingri

En Val Enfernòt ai pe del Viso se tròba lo Chastel-Fortessa de lhi ans Mila embe tres muralhons ariondats da bòscs, vinhas, mulins e granjas, lo Palais del XIV secle embe preciós frescs, la Chapèla sot terra embe frescs del XV secle, lo Parc istòric del Palais embe sias collecions botanicas e lhi arbols seculars, la cort, la collecion de carròças.
L’estructura privaa es de la familha Malingri despuei mai de set cents ans e s’es gardaa ent’lhi secles richa de suggestions istòricas, artisticas, ambientalas e naturalisticas.

CHASTELAR, lo Chastel

L’antica residença di Conts Saluzzo de Peisana e Chastelar, originari del XIV secle e darrierament retruchat, se tròba sus un puèi en la patz d’la val Bronda. Encuei en part es residença privaa.
Totun se pòlon visitar la Sala del tròn, la Galeria sobeirana embe collecions de divisas e armaments del Regio Exercit Italian, lo parc e lhi sosterranhs.