X
Menu
X

CHASTELAR

CHASTELAR

Ental còr d’la val Bronda, a cinq quilòmetres da Saluces, se tròba Chastelar, un pichòt paìs plaçat ental verd d’arbols da frucha e vinhas, ai pe d’una ròca dominaa da un chastèl.
Importanta es la chapèla de sant Ponç, qu’en l’absida, la part pus antica, remonta al XIII secle. Restauraa ental 1968, a mantengut sias formas simplas, esquasi rusticas; dedins garda d’interessants frescs del 1450 atribuits a Peire da Saluces.
La parroquiala, intitolaa a l’Immacolaa Concepcion de Maria, remonta al 1725; lo chastèl que dòmina lo paìs da la colina ven fach realizar ental 1270 dal marqués Tomàs I de Saluces coma ròcafòrt. Ental 1492, après una importanta riqualificacion, deven residença di Saluces del Chastelar. Es una construccion tronchüa embè una tor e merles guibelins, biforas e pont levaor. Despuei lo 1998 ental chastèl se tròba lo Musèu des Divisas del Regio Esercit Italian, testimonianças istòricas del temp entre l’Unitat d’Italia e la seconda guerra mondiala. Despuei lo 1992 se pòlon visitar decò lhi sosterraneus e lo jardin, e l’escuderia es deventaa musèu etnografic. Encuei es de proprietat privaa, mas son previstas visitas.
Lo Chastèl d’la Morra ven realizat ental secle XII dai monges cistercencs de l’Abadia d’Estafarda. Après passa a la familha Morra e ven armetut ai Marqués de Saluces; Ludovico II lo fai reconstruir ental 1492 en ocasion de siu mariatge embè Marguerita de Foish.
Al Chastelar la popolacion es empenhaa en la campanha, sustot per la cultivacion de frucha. En colina se cuelhon lhi ramasins e se tròbon vinhas de Pelaverga. Despuei quarque an de fach s’es relançaa la produccion d’aqueste vin, qu’ental 1996 a obtengut la denominacion d’origina controlaa coma “Colline Saluzzesi”. En l’enoteca di “Productors de Pelaverga” se pòlon tastar lo vin tipic e autres produchs del pòst.
Chastelar es conoissut decò coma lo paìs de lhi espaventalhs. De fach despuei lo1994 al mes de mai lo paìs deven un pichòt teatre popolat da n’aquesti chichos.

Informacions Utilas

Autessa: 402 m slm
Distança da Coni: 39 Km
Ruaas e fraccions: cap luèc
Patron: Nativitat de Maria Vierge
Espòrts estius: promenadas, trekking, rampiquin, bici, gòlf
Comuna: 0175. 76121