Revel es plaçat ai pe del Mont Brac a l’emboch d’la val Pò, vers la plana d’Saluces. Las originas son romanas, coma es testimoniat dai rests arqueològics retrobats al còl d’Sant Blas; documents del X secle lo dion curtiis regia longobarda, territòri gavat a l’administracion di romans.
Lo vilatge pilha importança estrategica al temp del marquesat de Ludovico II e Marguerita de Foish, quora deven lor residença; son d’ans d’esvilup politic e econòmic, ente la popolacion e las activitats comercialas e artisanalas creisson.
Ental 1548 lo Borg passa sot lo Rei de França, e puèi sot lo domini del Duc de Savòia.
Encuei l’economia d’Revel es fondaa sus l’elevatge e sus la campanha, sustot arbols da frucha.
La comuna a importança toristica gracias a siei monuments, coma l’Abadia d’Estafarda (XII-XIII secle), lo pus important exemple d’arquitectura cistercenca de la region, la Collegiaa (XV secle) dal portal renaissimental en marmo e nombrós poliptics, e la Chapela Marquionala, un tresòr de l’arquitectura tard-gòtica embè las pinturas atribuïas a Hans Clemer.