PARLAR, BALAR, CHANTAR… A NÒSTRA MÒDA

L’identitat culturala, l’esprit occitan, en valada se tròba en l’orguelh de l’apartenença. Es un esprit fòrt que se desnandea conjugant modernitat e tradiccion.
L’occitan, antica lenga di trobadors, es parlat encara encuei en bòna part d’la
valada, qu’a gardat festas d’antica memòria. Lhi cortèus en costum d’la Baìa e d’la Beò, las processions des festas patronalas, lhi antics instruments embè lor musica arnovelon chasque bòt, en un arc di set colors de ritmes e emocions, aqueste preciós patrimòni.

La musica

Aquesta forma d’expression artistica a sempre agut una posicion importanta en la cultura d’Oc. Las poesias di trobadors venion chantaas e companhaas da instruments.
Encara encuei, sustot en auta valada, las danças tradiccionalas son una part ben viva d’aquesta cultura, sustot entre lhi joves.

Quarque musica a segurament origina medioevala, un bòn numre es di secles d’après, e autras enca’ son de recenta composicion.
L’instrument pus adobrat era lo violon, tengut ponchat en bas e sonat a còrdas doblas, ente una fasia da bordon.
Despuei la fin del XIX secle plan plan lo semiton e l’armòni n’en an pilhat lo pòst e son retornats instruments de tradiccion ben antica coma la viola e lo galobet.
Entre lhi instruments menc importants, encuei pas pus adobrats, lhi avia l’arebebo e nombrosas percussions.

Bals a la Baìa d’Sant Peire

Las danças tradiccionalas son balaas en nombrosas ocasions que van da la Baìa d’Sant Peire e da la Beò d’Blins, a las tantas festas patronalas, a las nòvas festas creaas o emprovisaas, e existon nombrós sonaires o grops que las proponon sie en maniera tradiccionala, que en clau moderna. Ben de danças se son gardaas, coma las famosas giga e correnta. Quarqu’una se dança en grop de quatre, sieis, uech balarins en cobla; autras en un numre libre de coblas que dançon totas ensemp. Es particolar lo balet, un bòt pròpi una dança endependenta (coma es encara en Val Vermenanha) encuei devengut una “coa” que sarra totas las danças de Sant Peire.

La Beò, “Abadia” parelh coma la Baìa d’Sant Peire liaa a la fòrabanda di Sarrasins embè originas medievalas, se fasia tuchi lhi ans ental Quartier n’aut (format da las ruaas Chazal, Celas e Pratfauchier de Blins) fins al 1939 e s’enterromp per la guerra entre lo 1940 e lo 1945; se fai per lo darrier bòt, drant de la darriera ediccion del febrier 1999, ental 1958.
Es un cortèu format da personas masquerats, embè ròtles e caracteristicas precisas, mas que laissa espaci a l’improvisacion e a la fantasia sie di personatges, sie del public.
Dion qu’a Blins la batalha entre Sarrasins e popolacion del pòst se seria passaa a Preitfiòl, entre Chazal e S. Ana; lhi invasors aurion possat enreire lhi abitants de Blins fins al Fontanil ente, embè l’ajut de renforç, aurion ganhat lhi Sarrasins.
Quarque personatge de la Beò se retròba en la Baìa d’Sant Peire (coma Sapeur, Lo Vielh e la Vielha, las Sarrasinas), autres en festas ritualas d’autras valadas (lo Carabinìer, lo Medic embè lo ròtle de l’omònim personatge des Barboeras del Vilar d’Acelh en Val Maira).
Per n’en saber de mai:
La Baia d’Sant Peire: ediccion venenta 2017
La Beò d’Blins: ediccion venenta 2015

Las vestas

La Chanal, festa patronala d’Sant Lorenç

En auta Valada, sustot l’istaa, en ocasion des festas patronalas òmes, fremas e mainaas buton la vesta tradiccionala.

Ben enteressant es lo vestir des fremas, que chambìa da la Chastelada (Blins, Pont e La Chanal e Chasteldalfin) a Sant Peire.

De fach en auta valada la vesta, dicha gonela, es de drap de lana, niera – decò aquela de l’esposa – embè tres grandas plegas dichas conhets s’l’eschina e drech, sensa s’estrenzer en vita.

De sobre se buton un faudil e un mochet des franjas, de coton o lana, de seda per las esposas, totun sempre ben esgarjant. Preciosa es decò la bera, dal bòrd de polhentas, realizaa decò embè centenas de fusets. Las festas patronalas an sempre una part religiosa (S. Messa, Procession embè las vestas tradiccionalas e l’enchant, asta publica per culhir sòuds per las chapèlas) e una profana ente pòlon pas mancar juecs e lo bal.

Baìa!

Las Baìas d’la Val Varacha (d’Sant Peire, Blins, Fraisse) son de festas ritualas que se passon ental temp del Carlevar e remonton a las anticas “abadias” medievalas, paraula adobraa sie per las companhias de joves, ente lhi caps eron chamats – empremeant lo nom dal lengatge monastic – “abats”, sie las festas que organizavon.
Ben famosa es aquela d’Sant Peire que se passa chasque cinq ans, embè la partecipacion de centenas d’òmes e grand entusiasme popolar. Aquì lhi costums, lo percors e granda part del cerimonial son estabilits da la tradiccion e lhi a pas gròs espaci per l’emprovisacion.
Una des sias simbologias principalas es aquela istòrica de la fòrabanda di Sarrasins da la Valada, empresa realizaa da lhi abitants ental Mila.
A la rapresentacion partecipon quatre Baìas: Plaça, lo Chuchéis, Rore e lo Vilar; chasqu’una se presenta coma un exercit embè un “Estat Major” e autres personatges, coma “lhi Espós” o “lo Vielh”e “la Vielha”, que bela si an pas combatut fan festa per aver retrobat la libertat.
Entre lhi personatges pus curiós lhi a “lhi Mòros” e lhi “Turcs”, presents mec a Plaça: en la tradiccion popolara serion lhi presoniers di Sarrasins liberats da l’exercit de la valada. Per autres ensinto lhi “Turcs” serion lhi Sarrasions emprisonats.

Lhi personatges en doas reas

“Cavaliers”

Presents mec en la Baìa de Plaça e del Chucheis. Per la tradiccion rapresenton lhi soldats a caval de l’exercit d’la valada. Pòrton divisas verdas al Chuchèis e nieras a Plaça.

“Tamborin major”

Personatge present mec en la Baìa del Chucheis e del Vilar; duerb lo cortèu portant un lòng baston.

“Sarrasinas”

Devarion èsser de filhètas, mas son enterpretaas da filhets. Branlon de mochets; per la tradiccion aurien senhalat ai soldats del pòst lhi moviments di Sarrasins.

“Senhorinas” (“Cantinera” al Vilar)

Lhi envasors, se sai, eron pas de galantòmes e las mendias del paìs eron en dangier. Finia l’emergença pòlon tornar en public a esfilar.

“Tamborins”

Chamon lo cortèu e lo companhon sonant lhi tamburs.

“La timbala”

Es lo sonaire de timbala present mec en la Baìa del Vilar.

“Sapeurs”

Autre còrp armat de la valada; ental cortèu lhi “Sapeurs” que son presents en tuchi lhi quartiers, esclapon embè l’apia las barrieras laissaas, second la tradiccion, da lhi envasors que s’escapon.

“Grecs”

Second la tradiccion rapresenton lhi presoniers di Sarrasins liberats da l’exercit de la valada. Pipon de pipas da la forma curiosa.

“Escarlinìers”

Son lhi soldats de fanteria qu’an decorat a festa lors maças embè lhi escarlins, lhi cloquins.

“Espós”

Coblas d’espós en festa, personatges bèls da enterpretar perquè sovent chamats a balar sus musicas tradiccionalas en las sostas del cortèu.

“Senhoris”

Lhi rics del pòst qu’an pus paor d’èsser derubats.

“Sonadors”

Son personatges fondamentals de la Baia, tenon alegre lo cortèu e fan balar tot lo jorn…e la nuech. Lhi instruments son l’armòni, lo semiton, lo violon e lo clarin.

“Alums”

Rapresenton lhi caps militars suprems; son uech per chasque Baìa e an un rede òrdre gerarquic. Chasque edicion, a la fin d’la festa, quora “lo Segretari” e “lo Tesorier” finisson lor carriera, se fai l’eleccion de dui nòus “Alums” entre lhi membres del cortèu. Cinq ans d’après començarèn embè lo grad minor, aquel de “Tenent”. Pòrton de felucas napoleonicas e son armats d’espada.
Lhi “Tenents” o “Sot-pòrtabandiera” son las matricolas de l’Estat Major; an l’onor de reser la gloriosa bandiera d’la Baia e a la fin d’la festa son prests per prener lo poder pus grand, aquel de lhi “Abats”, comandants suprems d’la Baìa. Rapresenton lhi caps del pòpol qu’an menat la revòlta contra lhi Sarrasins. En la Baìa lhi “Abats” an prestigi e respect da part de tuchi. Son lor que se prenon la responsabilitat de tota la festa; un bòt pagavon lor e mincatant devion fins vendre una vacha. Mec a Plaça un di dui es una sòrta de primus inter pares e es dich “Abat Major”. S’la feluca a pas la “A”, mas la “M”.

“Segretari” e “Tesorier” son lhi dui darriers “Alums” que prenon dui encharges diferents. Lo Segretari garda lo registre ultracentenari d’la festa, l’autre se fai tentar dai sòuds e n’en pilha una part… Contra lo “Tesorìer” (e “lo Segretari” es retengut sòcho) lo jòus ven montat lo procés que rapresenta un moment gustós ente tota la comunitat fai autocritica e se china da soleta…. Enterpretar lo “Tesorìer” es da mal: chal èsser braves actors e pas genar-se…

“Usoards”

Guardias del còrp de l’Estat Major son lhi “Usoards”. Pòrton una espada e un fusil e lor chapèl, un di pus originals, semelha a una mitria tota cubèrta de rubans entortovinhats en pichòtas cocardas. Lhia decò de pichòts miralhs, jalhets e longs bindels que calon s’l’eschina. La vesta de l’”Usoard” se retròba decò en autres personatges de festas d’la prima sus las Alps.

“Granatier”

Es present mec al Vilar ente a l’encharge de justiciar “lo Tesorìer”, lo solet que ven pas graciat.

“Mòros”

Son personatges amusants, presents mec a Plaça. An morres pintats de nier e son companhats da un ase.

“Turcs”

Decò aquesti son presents mec a Plaça; pòrton lo fez coma lhi Mòros mas son sempre en cobla, gropats da una chaëna ai pe.

“Cantiniers”

Son lhi soldats destinats al rancho. Refornisson lo cortèu sustot de bòn vin e van anant e enreire embè un flasc decorat da bindels, preciós rubans de seda coloraa.

“Arlequins”

Son lhi tutors de l’òrdre; devon controlar que lo public derange pas lo cortèu e pr’aquò branlon coas d’esquiròl e jarri (encuei faussas) per far arcular la gent. Son vestits en maniera dròla e an penduts al chapèl, decorat da patas coloraas, gruelhas de limassas.

“Lo Vielh e la Vielha”

Sarron lo cortèu e an una valor simbòlica: pas mec lhi dui vielhs que fan festa embè lhi joves, rapresenton decò la Baìa que finìs e la fin de l’unvern.

Una curiositat: las fremas prenon pas part a la Baìa e tuchi lhi personatges, decò aquelhi feminils, son enterpretats da òmes. Las fremas an l’important encharge de realizar las vestas e d’enrichir-las embè lhi rubans de seda.

(Grafias per las paraulas en occitan: classica e Escòlo dou Po. Texts tirats dal volantin publicat dal Comitat Baìo, an 2007)