Sport Estivi
Made in Monviso
LAS COMUNAS D'LA VALADA
MUSEÙS
LHI MUSEUS D’LA VAL VARACHA
CONTEN UNA CULTURA RICHA E BIGALHAA
Un preciós patrimòni istòric, cultural e artistic que vai da la tradicion rurala e occitana a l’excellença d’instruments antics e rafinats coma las arpas, valorizant un passat prestigiós e butant un pe ental futur embè lo premier parc italian dedicat al sòn e a la musica.
- BLINS: Musèu del temp e des solarias
Lo musèu presenta las solarias pintaas sus maisons e edificis religiós de tota la comuna. Enteressants son lhi panèls fotografics que proponon una antica idea del temp; es possible veire documents e aisinas adobrats da lhi gnomonistas d’Blins e beicar un documentari long un jorn… Ruaa Celas, en cò de l’ex escòla elementara.Info: Comuna de Blins, tel. 0175/95.110 – comune.bellino@tiscalinet.it• CHASTELDALFIN: Centre de documentacion sus la religiositat popolara
Lo centre, adobrat decò per convenhs, concerts e proieccions, se tròba en cò de l’antica chapèla romanica d’Sant’Eusebi, solet edifici escampat a l’aluvion qu’a la fin del ‘300 avia destrujut l’antica Vila S. Eusebi.
Mòstra permanenta “I Santi del popolo”. Gratis.
Chapèla d’Sant’Eusebi:Info: Union Montana Val Varacha, tel. 0175/978321 – info@unionevallevaraita.it
• Centre visita del bòsc d’l’Alevé:
En cò de l’ex ala comunala es estat realizat un Centre visita dedicat al bòsc d’elvo de l’Alevé. Un grand diorama dona al visitator la sensacion d’intrar pròpi ental bòsc e descurbir sias meravilhas, sus viòls presentats en manièra fidèla. Entre la vegetacion pareisson las bestias pus caracteristicas del bòsc. L’ambient, bèla si pichòt, gracias a sòns e clars, arsòna l’encharm e l’ambient tipic del bòsc.
Info: 0175/46505, Parc del Monviso, e-mail: didattica@parcomonviso.eu• Musèu Etnografic: Aisinas da trabalh; reconstruccion antica cusina, façada d’una maison; portal d’la Parroquiala; polhentas; vestas tradiccionalas. Gratis.
Fr. Casermetas: lo musèu es gestit da l’Associacion culturala Ier a la Vilo.Info: tel. 0175/95.126 (Comuna); cell. 333/18.61.331.
• Espaci Escartons: Embè la firma d’la Carta des Libertats, encuei conoissua coma Grande Charte Briançonnaise, a Beuvoir en Royans lo 29 de mai del 1343 naissia la federacion de lhi Escartons: escricha en duicents reas su pel de fea e firmaa dal Delfin de Vienne Umberto II e da dètz-e-uech rapresentants de mai de cinquanta comunitats des valadas alpinas entre auta val Varacha, Briançonés, Cairàs e valadas Cluson e Doira, era una sòrta de constituccion que comandava l’afrancament da las servituts feudalas, lo drech a la libertat individuala, a la proprietat e a l’autogestion.
Aquesta pichòta republica de montanha viu en autonomia per esquasi quatre secles fins a la fin del Sieis Cents, quora plan plan perd l’originaria unitat e finìs del tot ental 1713, après lo Tractat d’Utrecht
Lo novèl “Espaci” fai part d’un circuït de ponchs informatius dedicats ai territòris de lhi Escartons e a l’importanta foncion de centre de documentacion e rescontre entre las Associacions que s’òcupon d’l’estudi e de la divulgacion de la cultura locala. Se propon de far mai clar sal patrimòni cultural de lhi Escartons a travèrs la consultacion, en cò siu, de libres e documentaris, de donar informacions toristicas e indicacions sus las activitats que se passon en auta Val Varacha (Blins, Pont e La Chanal e Chasteldalfin) mas decò en lhi autres Escartons (Auta Val Doira, Auta Val Cluson, Cairàs) e en las valadas dapè. L’“Espaci Escartons” se tròba a Chasteldalfin en via Roma 39, dapè de la Gleisa Parroquiala, pas da luenh dal Centre Visita del Parc del Pò d’Coni dedicat al Bòsc de l’Alevé. Es estat decò publicat un site web dedicat al projèct Interreg www.escartons.eu . Per mai d’informacions contactar l’“Espaci Escartons” al 0175/95.369 o escriure una e-mail: casteldelfino@parcodelpocn.it .Info: 0175/46505, Parc del Monviso, e-mail: didattica@parcomonviso.eu
• COSTILHÒLAS: Musèu etnografic ‘L Palas, Garda en la vila patronala del Sèt cents mai de sieismila aisinas da trabalh, sustot per la coltivacion des vinhas e la produccion del vin; presenta decò una reconstruccion d’una antica cusina e d’una chambra per durmir. Gratis.
Info: Azienda Agricola Chiotti Ambrogio, V. Ceretto 76, Costilhòlas Tel. 0175/230.825. www.chiotti.it
• FRAISSE: Musèu di muraors, Lhi Mestres. Centre de documentacion sus l’activitat di muraors del pòst e sus l’arquitectura en la valada mesana.
Lo territòri d’Fraisse, da la campanha gaire productiva, a vist esvilopar-se autras professionalitats que se polion arrambar, o decò prener lo pòst, des tradiccionalas activitats agricol-pastoralas.
Parelh s’es empausaa la profession del muraor, esportaa decò en França, sustot a Parìs ente nombrós abitants de Fraisse eron migrats. Una profession talament espanteaa e caracterizanta que’encuei la comuna lhi a dedicat un centre cultural. Un local que vòl pas èsser una exposicion d’instruments de trabalh mas pituest un centre de documentacion per leser l’evolucion des tecnicas de construccion, un laboratori tematic ente aprofondir aquesta part d’istòria locala e d’ente partir per conoisser mielh l territoòri. Per n’en saber de mai, chal visitar la ruaa Charonto, d’ente seria vengua granda part di muraors de Fraisse.Info: Comuna, via S.Rocco, 4; Tel.0175/976926
• LO PEASC: Musèu d’l’arpa Victor Salvi. Premier e solet musèu al mond tot dedicat a l’arpa.
Exposicion en cors: L’evoluccion d’l’arpa: las originas, Sébastian Erard, Victor Salvi
En exposicion de “tresòrs”, seleccionats embè rigor filològic per presentar l’esvilup d’l’arpa ental mond despuei l’antiquitat. En premier plan lo geni creatiu de Sébastien Erard e Victor Salvi: lo premier, enventor del doble moviment qu’a rivoluccionat la manièra de sonar l’arpa. Lo second, siu eretier, a agut la capacitat d’anticipar e enterpretar l’evoluccion de l’instrument, butant ensemp passion artisanala e vocacion per la recercha.Info: V. Rossana 7, tel. 0175/270.510, info@museodellarpavictorsalvi.it
www.museodellarpavictorsalvi.it• PONT E LA CHANAL: Musèu des Vestas e de l’artisanat di tissuts de La Chanal
Se tròba en la prestigiosa ex mission capucina d’la Chanal, bastia enti secles XVII e XVIII e darrierament restauraa.
Las collecions presentaas documenton las vestas des fremas d’la valada, entre las pus richas des Alps Occidentalas, e, sustot aquelas d’l’auta Val Varacha, qu’emplegavon polhentas, cren de caval, teliers especials per far ribans e bindèls.
Lo visitaire serè estonat dal fòrt cromatisme des beras des mainaas, di faudils e des baveiròls, di mochets e di ribans…. La vesta da festa avia de colors fòrts en contrast a n’aquela da tuchi lhi jorns realizaa embè mesura e sobrietat.
Per coneisser mielh la vita en montanha una granda planchaa es dedicaa a la tela, a la metzalana, al drap, materials “paures” d’la vita d’tuchi lhi jorns.Info: Comitat per S. Lorenç La Chanal, cell 347/899 9198 info@museodelcostumechianale.it www.museodelcostumechianale.it
• ROSSANA: Ecomusèu d’la Resistença. Lo musèu se tròba ent’una jòlia ruaa, embraçat da montanhas ente se son passats accions partisanas e sanguinós restrelaments di nazifascistas que, embè lor gests disumans, an firmat episòdis dramatics per lhi resistents. La popolacion civila a degut suportar violenças, genas e fòrts damns materials per la brutalitat de lhi envasors alemands e las vilhacadas di republiquins. La Val Varacha, jà dai premiers jorns après l’armistici de l’8 de setembre del 1943, a vist formar-se bandas de joves volontaris que, pituest d’intrar ental neofascista govern de Salò, an agut pi car cierner la via des montanhas e començar la lucha armaa per donar a l’Italia libertat e democracia.
Se pòl visitar entre la prima e l’automn inoltrat. Se pòlon organizar visitas per las escòlas a setembre, octobre, novembre, abril e mai. L’intrada es gratis. Ruaa Gròssa – Fr. Lema
Per mielh conoisser lhi episòdis de la lucha, se pòl demandar l’acompanhament enti pòsts pus importants per la Resistença en valada.Info: tel. 011.9610601 – 0175. 64453 – 333 949 1445
• SANT PEIRE: Musèu etnografic. Lo musèu es organizat en una detzena de salas, embè aisinas del trabalh en campanha, per far lo pan, trabalhar la lana; lhi a la reconstruccion d’una vielha classa embè bancs e lavanha; lo laboratòri d’un manescalc, d’un mestre da bòsc, d’un ferier, vestas tradiccionalas, fotografias d’epoca, una collecion de modèls embè lhi personatges d’la Baìa e las autenticas bandieras des quatre Baias d’Sant Peire. Intrada libra.
V. Roma, 27. D’istaa al musèu s’organizon exposicions, seradas, estages, cors, rescontres e activitats.Info: tel. 0175/977.148 (Comuna). 0175/970022 – ass.lafremo.museoetnosampeyre@gmail.com
- VENASCHA: La Fabbrica dei Suoni. Es lo premier parc tematic italian dedicat al sòn e a la musica. Un percors que pòrta a la descuberta di sòns e di bruchs a travèrs lhi parametros de vitessa, autessa, intensitat e timbre, fasent experimentar la vibraccion di sòns e la propagacion d’l’onda sonòra ent’l’espaci e conoissent instruments musicals del mond entier. v. Marconi, 15Info: tel. 0175/567.840 – mail: info@lafabbricadeisuoni.it www.lafabbricadeisuoni.it
• VERZòL: Centre del projèct “Lhi viòls d’la Libertat“
La Memòria des Alps es un circuït ecomuseal transfrontalier dedicat al territòri alpin e a sia istòria, e es lo fruch d’un projèct interreg Italia-França-Soissa.
En provincia d’Coni s’entreçon 43 “viòls d’la libertat” senhalats sal territòri, que van sus las peaas de la persecuccion d’raça, de la seconda guerra mondiala e de la Resistença, per arpilhar-n’en e valorizar la memòria istòrica.
Lo projèct vòl estudiar, rapresentar e transmettre, sustot ai joves, la memòria collectiva del territòri des Alps entre Italia, França e Soissa, en sa dimension transfrontaliera.
Lo centre a a disposicion espacis, atreçaduras, iniciativas, materials, que donon ai 43 percors lhi contenguts de l’istòria e fan riviure, embè la testa e lo còr, pensiers, projècts, decisions, sentiments e emocions di protagonistas.
Palazzo Drago, Via Marconi 13.
Orari: Sempre quora es duberta la biblioteca civica• Musèu Drago: Realizat benlèu a la fin del 1700, l’edifici dich Palazzo Drago es estat restaurat mai d’un bòt e a mantengut siu nòble aspect. Lo nom ven dal darrier proprietari, la familha Drago, qu’ental 1873 a vendut lo palais a la comuna d’Verzòl e es devengut sede del municipi e des escòlas.
Dedins son en exposicion d’objècts de la familha Drago, donats da madama Graziana Colla Drago. Son presents juecs per mainaas, rivoltelas e cotels, bilancins, termòmetros, fòtos, iconas religiosas… es decò possible veire la vasca da banh, l’estuva en estil liberty, mobilia e quadres.Info: Tel. 0175/88390. Quora la biblioteca es sarraa contactar lo restorant dapè, Palazzo Drago, al numre 0175/87850 o la Comuna 0175/255111