Emponentas e severas maisons en peira, estrechas quintanas, forns e fontanas. Ruaas isolaas, baronaas, un bòt autosufisentas, qu’an gardat gaubi e ambients extraordinaris. A Blins, un itinerari toristic se desbòina a travèrs sias ruaas, a la descuberta del ric patrimòni gnomònic. Ben jòli es la pichòta Chanal, un di “borgs pus bèls d’Italia”. Las nombrosas testimonianças artisticas d’las valadas estonon: frescs popolars, pilons votius, maisons, chapèlas, dapè a òbras autas e rafinaas di pintres qu’ental XV sec. an trabalhat en gleisas e parroquialas, mesclant l’estil tardomedieval embè lo novèl Renaissiment.

A la descuberta des maisons

La Val Varacha es sempre estaa ben popolaa. Condicions climaticas e morfològicas justas per far la campanha e anar en pastura an ajuat e ajuon enca’ a esfruchar totas las resorças, fins ai 1800 m d’autessa e ai 2600 m embè de granjas coma Granja Sabiós a Blins.
En valada maisons e ruaas, que sovent se son ben gardaas, donon gaubi al païsatge, e enrichisson l’ambient natural embè lo trabalh de l’òme, una generacion après l’autra.
La manièra d’viure, sus totas las Alps occidentalas, es estaa condiccionaa da doas raïtz culturalas: lo reschaudament embè una foganha d’ente ven lo sistema d’la maison unitaria ente lhi òmes vivon sot al mesme cubèrt embè las bestias; e la division ereditaria en parts egualas, second lo drech roman, qu’a portat las proprietats a esbrizar-se entre lhi nombrós eretiers arranjant las maisons per far pòst a nòvas familhas.

La bassa valada

Es lo territòri qu’arriba fins al Brossasc e es ocupat da chastanhiers. La maison aquì es pas gròssa: vòuta e feniera pichòtas, muralhas en peiras pichòtas, trauls de faul o chastanhier o notzal, cuberts en lausas; las maisons son abaronaas en pichòtas ruaas, dapè a sorças o terrens.
Mancon pas lhi sechaors per chastanhas, edificis a dui plans dividuts da una quieulhia orizontala ente venion esparpanteaas per far-las traversar da la tuba qu’arribava da bròchas verdas brusaas al plan dessot.
Era lo sistema per la produccion des parelh dichas “chastanhas blanchas”.

La media valada

Compren las Comunas de Vermala, Lo Mel, Fraisse e Sant Peire. Las caissinas sono pichòtas, autosufisentas mas reunias en ruaas decò gròssas. Aquì las maisons son ben estachaas perquè son estaas sovents eslarjaas.
Esquasi totas las familhas avion una maison per l’istaa, la meira, dapè ai prats privats e comunals ente se meiravon en pastura embè las bestias per quatre o cinq mes a l’an. La maison a esquasi sempre forma “a cabana”, embè façada a n’aval e corme orientat lòng la pendença del terren. A Sant Peire lo melze pren lo pòst de l’autre bòsc enti trabalhs. En las muralhas mincatant ven adobraa la peira semitrabalhaa per cantonals, lindals e batents des pòrtas.

L’auta valada

Compren las Comunas de Chasteldalfin, Pont e La Chanal e Blins qu’un bòt formavon l’ Escarton de Chasteldalfin, encuei dich la Chastelada, territòri delfinal, puèi Renh de França fins al 1713.
Aquì pus que fòra s’era gardaa la familha patriarcala, e pr’aquò lhi terrens se son pas tròp parcelizats e son pas estaas realizaas tròpas maisons: lhi a de maisons pus richas perquè eron de florentas caissinas e pus grandas per aculhir grands tropèls e vachairias, embè reservas de fen per sèt mes.
Coma element decoratiu-estructural lhi a la pilia reonda de pichòtas peiras, sovent ariçaa, a sostenh de la pantaliera del cubert en façada o d’en cant. Aqueste element arquitectònic, present en tota la Val Varacha e en Val Maira, rend de monuments de simplas maisons de montanha. La recercha del bel se retròba decò enti detalhs: la peira trabalhaa, la bifora embè l’eleganta colonina centrala, lo portal, la lòbia, la decoracion, la solaria, lo fresc, e per finir las misteriosas testas de peira d’origina celtica.

(Dal volantin “Case contadine” curat da Luigi Dematteis)